Les nostres cireres, les de Torrelles.
El Conreu
El cirerer és un arbre caducifoli de la famÃlia de les Rosà cies que floreix, si la meteorologia és favorable, entre l’abril i el maig i que fa les cireres tot seguit, entre maig i juliol. La dita popular aixà ho recull quan diu que "Les cireres, d'una a una pel maig, i pel juny, a grapats".
Procedeix de l’Àsia Menor i ha estat conreat des de molt antic per diverses raons: per la seva gran adaptabilitat mediambiental; per la qualitat de la seva fusta i finalment, per l’exquisit sabor i les propietats del seu fruit: la cirera.
El cirerer és un fruiter que es cultiva intensivament al Priorat, l’Empordà , l’Alcoià , les Terres de l’Ebre o Mallorca, tot i que el Baix Llobregat és la primera comarca productora de cireres de Catalunya, amb el 33% de la producció total.
Tipus de Cireres
Triem la varietat Burlat com a referència per descriure algunes varietats. Els seus valors intermedis, tant en la grandà ria del fruit com en el color de les fulles, la fan ideal.
-
Burlat: Les fulles d'aquesta varietat són serrades, verd mitjà , alguna cosa allargades i acabades en punta.Cirera que té la pell vermell fosc o porpra, alguna cosa aixafada i de grandà ria mitjana. La carn de la cirera és d'un vermell intens, té un sabor ensucrat, sucós i ferm.Precoç en la maduració, és autoincompatible i necessita d'un pol·linitzador.
-
Napoleon: Fulles serrades d'un verd mitjà semblança a la varietat Burlat, són allargada i acabada en punta.El color és caracterÃstic, barreja el bermellón i el groc, la grandà ria del fruit és major que el de les dues varietats anteriors. Forma alguna cosa allargada de la cirera i més sucosa que la Heldelfinger.
-
Heldelfingen: Època de maduració tardana i és autoincompatible.‘Schneider’Originà ria d'Alemanya, aquesta varietat creix en un arbre molt vigorós encara que de port menys alçat que la varietat anterior, amb una productivitat bona.El seu fruit és gruixut però bastant tendre, i és de color porpra.Té una maduració precoç, però no tant com la ‘Burlat’
-
Stark Ardy Giant: El seu origen es troba a la terra d'EUA, és un arbre vigorós i amb bona producció que ens ofereix un fruit d'un grossor considerable de color porpra fosc i ferma al tacte. Es recol·lecta a meitat de temporada i té una caracterÃstica que ho fa important a l'hora de triar la varietat, la seva resistència a el ‘rebentat’.
El Lloc: Torrelles
Torrelles de Llobregat gaudeix duna situació privilegiada per al conreu de la Cirera.. Tota una sèrie de factors climà tics i geogrà fic afavoreixen una producció cirera d’alta qualitat i quantitat. Un d’aquest factors és l’Ãndex de pluviometria (d’uns 650 a 700 cm3 per any). D’altra banda el terreny és calcari: el cirerer és un arbre que aguanta molt bé la calç. Les terres són lleugeres,els terrenys pesat provoquen l’asfixia i la mort dels arbres. L’absència de gelades tardanes que matarien la flor és un altre factor important: el cirerer és un arbre que floreix aviat; aquest fet. alhora, també exerceix una influència positiva pel que fa al quallat del fruit.
A mesura que ens endinsem a Europa, les condicions no són tan bones, especialment a la regió dels Alps francesos i al Nord d’Ità lia, on també es cultiva la cirera. AllÃ, el fred i les gelades tardanes espatllen amb facilitat les collites En ser una fruita dolça necessita sol, i una quantitat moderada d’aigua, sobretot quan ja ha passat el quallat del fruit, per què és un producte que gairebé no té pell.
S’ha de collir al moment i enviar-la directament al mercat, perquè es fa malbé amb facilitat. Les exportacions han de ser molt rà pides (un o dos dies) i a ser possible en camions frigorÃfics.
Cristina Alba
Article aparegut a la Veu del Poble.
Any 1991.
Propietats
Fruits del grup "Vermells", diorètics i molt aconsellables per carències de ferro i anèmies. La Cirera és una fruita rica amb vitamines A, B ,C, E i PP, amb ferro, calci, magnesi, en potasi i sofre.
La composició terme mitjà de cirera per 100grs : 82% d'aigua, 15g de glucidos, 0g de proteïnes, 0g de lÃpids. 250KJ energia.
Atenció, rica amb sucres la cirera no està recomanada per als diabètics (sobretot per fora dels menjars principals) i és millor no consumir-la en excés si es té sobrepes o s'està fent una dieta.
es cirera ajuda a l'eliminació renal, ajuda amb les inflamacions de vies urinà ries i són molt aconsellades amb persones que tenen gota o cà lculs renales aixà com en els casos de reumatisme.